HOMENAJE A VERDAGUER EL GRAN VATE CATALÁN

 

Quin somni tingi tan dolç

Un dematí a punta d´alba

Ja fag mig segle, y o tinch

Tan present com si fos ara.

 

Somni qu´en brecol d´or

Un angelet me breçava:

Eren blavenchs els seis ulls

Sa cabellera era llarga,

Sa cara era un pom de flors

Que ab mis llavis jo rosaba

 

Perquè jo dormís a `pleren sus dits tenía una arpa

Plena de noves canços

Plena de velles tonades

Que rajavan a bell raig

Com del Canigó les aygues

Acabades les cançons

Me desvetlla una besada

 

Una mare era l´angelet

Aquel breç la seva falda

Y la arpa n´era eñ seu cor

Le cor que tant méstimava

 

Ay aquella arpa del cel

Pos després m´es trencada

Y aquelles canços

Rassonen dins la meva anima

Encara mon cor ne viu

Encara ma lira canta

Si les arroibo a oblidar

Seré un anucellet sin ales

 

Mes ay l´hermos angelet

Que breçantme les cantava

Tot breçantme en un breç d´or

Un demati a punta d´alba

Al volarsen capa al ce3l

¿per qué en la terra´m dexava?