Quin somni tingi tan dolç
Un dematí a punta d´alba
Ja fag mig segle, y o tinch
Tan present com si fos ara.
Somni qu´en brecol d´or
Un angelet me breçava:
Eren blavenchs els seis ulls
Sa cabellera era llarga,
Sa cara era un pom de flors
Que ab mis llavis jo rosaba
Perquè jo dormís a `pleren
sus dits tenía una arpa
Plena de noves canços
Plena de velles tonades
Que rajavan a bell raig
Com del Canigó les aygues
Acabades les cançons
Me desvetlla una besada
Una mare era l´angelet
Aquel breç la seva falda
Y la arpa n´era eñ seu cor
Le cor que tant méstimava
Ay aquella arpa del cel
Pos després m´es trencada
Y aquelles canços
Rassonen dins la meva anima
Encara mon cor ne viu
Encara ma lira canta
Si les arroibo a oblidar
Seré un anucellet sin ales
Mes ay l´hermos angelet
Que breçantme les cantava
Tot breçantme en un breç d´or
Un demati a punta d´alba
Al volarsen capa al ce3l
¿per qué en la terra´m
dexava?
No hay comentarios:
Publicar un comentario